dimecres, 22 de gener del 2014

UN CABALLO ATRACA UN BANCO


UN CABALLO ATRACA UN BANCO
ES EL PRIMER ROBO EQUINO EN BANYOLES

Cornellà del Terri, M.V


 
 
Se trata de un robo, se sospecha que sucedió la noche de Reyes, el cinco de enero pasado, aproximadamente sobre las 23.45 de la noche.
El incidente se ha cometido en el banco El Árabe de Banyoles, situado en la calle Los Lunnis nº 8.
Se detectó un robo de 300.000 euros. El principal sospechoso es un caballo de tamaño pequeño, de raza árabe.
  
Los vecinos afirman que el caballo entró mientras un
grupo de patos autóctonos custodiaban la entrada. Los patos iban armados con cañas de pescar y el susodicho llevaba una silla de raid recién estrenada.
Por la poca información que tenemos, sabemos que el animal cometió el delito para salvar el centro ecuestre en el que se aloja de un cierre inminente.

Lo que no ha conseguido averiguar la policía es qué hace allí un grupo de patos callejeros.
La Guardia Civil ha condenado al caballo a una pena de prisión de 50 dias, dónde está actualmente, hasta que se cierre el caso.





(Gunter, el principal sospechoso
del caso)

 
 

dimecres, 8 de gener del 2014

FER LES MALETES PER SEMPRE

Dos anys que suporto aquest horror i ja n’hi ha ben bé prou! Tinc unes ganes de marxar. Però a la vegada de quedar-me aquí, a casa meva.
Em dic Miquel, Miquel Garlando, tinc 15 anys, tot i que d’aquí res ja en faré 16. Els estudis no són el meu fort, però faig un gran esforç per aconseguir el meu objectiu, graduar-me i poder tenir una carrera digna, com déu mana.
A casa, estem bé econòmicament, tot i que no em poden donar tot el que vull ja que a casa som família nombrosa.
La meva bonica família la completen un parell de renocs molt entranyables: en Roger i la Glòria, més els meus pares i jo, és clar! per aquest motiu estudio i estudio, perquè els meus pares estiguin orgullosos de mi i sobretot, perquè no malgastin els diners pagant-me carreres, he tingut una oportunitat i haig d’aprofitar-la, que els diners no es cullen a l’hort com diu el meu pare. Ell es deixa la pell treballant per nosaltres, doncs el mínim que podem fer és respondre-li amb unes bones notes.
Tinc molt poca paciència i estudiar a casa és pràcticament impossible. Només sento les corredisses d’en Roger i la Glòria amunt i avall del passadís, i m’exalto! Aquí no hi ha qui es pugui concentrar per estudiar! les meves notes empitjoraven a raig i vaig fer un cop de cap.
Recordo perfectament el dia que vaig agafar al pare i la mare per parlar del meu futur. Paraven molta atenció. Vaig proposar-los-hi d’anar a estudiar a l’estranger. No s’hi van negar en cap moment, van dir-me que endavant, que si n’estava segur i era el que volia, ells s’estrenyerien el cinturó per a mi, per una bona causa.
A mi em queien les llàgrimes. Anava a estudiar a l’estranger! El somni de qualsevol estudiant l’havia fer realitat, jo, no m’ho creia, era al·lucinant.
De moment l’estada era definitiva, sabia que marxaria, però no quan tornaria.
Cada dia estava més a prop de la meva aventura personal, un gran repte per créixer com estudiant i com a persona, un repte per madurar. Em sentia malament deixar els meus pares sols, però sabia de segur que se’n sortirien molt bé sense mi.
El moment de fer les maletes per sempre i marxar, era aquí, a dos dies d’obrir les portes del meu futur. Tocava acomiadar-me del pare, de la mare i dels meus germans.
Va ser dur, però no vaig poder-los dir un adéu per sempre, sinó un fins aviat, perquè una bona part de mi sabia que tornaria, que ben aviat tornaria a casa meva.



dimecres, 11 de desembre del 2013


GREGUERIA

Un volcán explota cuando está harto de discusiones

dilluns, 9 de desembre del 2013

Redacció 1 de Català: No sé què donaria per tenir-te a prop meu

NO SÉ QUÈ DONARIA PER TENIR-TE A PROP MEU



M’he adonat que ets especial, ets d’aquelles persones que no és fàcil oblidar-se’n, simplement m’he adonat que t’estimo.
És senzill dir una sola paraula oi? costa més dir-la quan la sents amb el cor.
Malauradament vivim a distància i tot és més complicat.
Quan estàs amb mi, fas que el dia sigui net i clar, fas la vida més senzilla, però quan desapareix el teu rostre, tornem a la vertadera realitat.
Necessito tenir-te al meu costat i no sé com dir-te que ho ets tot, absolutament tot.
Sé que quan estàs aquí puc sentir el carinyo transmès dels teus llavis, la dolçor de les teves carícies, l’alegria dels teus preciosos ulls... tu mateixa saps que per tu vindria caminant a Barcelona i a la fi del món si fes falta.
Però tot i això vull tenir-te aquí, a prop meu. Fent-me costat dia a dia, apoiant-me i donant-me tot el carinyo que em transmets. Saps que m’agrada molt una frase que diu: “No ploris perquè s’ha acabat, somriu perquè ha passat” i no em cansaré mai de dir-te-la perquè pot haver-se acabat el dia, però no s’ha acabat el món. La vida al teu costat és disfrutar segon a segon i minut a minut, perquè tu sempre em dius: “No es val dir que no pots, creu’t-ho i seràs capaç” per aquest motiu sé que s’ha de viure cada instant, perquè potser, pot ser l’últim, amb tu he aprés a valorar coses insignificants.
M’has ensenyat a disfrutar de la vida i per una part a entendre aquest món tant injust.
Vull acabar dient que ets el millor que m’ha passat mai, ets el meu petit tresor.
T’estimo. 




diumenge, 8 de desembre del 2013

Composition 2: A Childhood Memory

Composition 2

A CHILDHOOD MEMORY


I remember when I was a child I went to Galícia for a week with my parents, my brother and their friends.

What I remember is a warm day that we went to the river where we swam for an haur. Then we saw a bridge and we climbed up until there and we jumped into the water. It was very dangerous but very funny.
My mother didn’t want me to jump but my father let me do it.


I was seven years old and I remember little things from that trip but this experience was the best moment of those seven days.

Composition 1: My Brother

COMPOSITION 1


MY BROTHER

My brother’s name is Martí. He is nine years old and he is studying in primary school in Cornellà del Terri.


Martí is tall and his skin is pale. He has got brown eyes, he has got small nose and he usually has red cheeks. Also he has got short, straight and black hair. He wears glasses and he always has a big smile in his face.
My brother is very active he always need to do something and he is never tired. At home sometimes he can be selfish with his things but at the same time he can be very funny.



My brother plays football in the same village and he has a lot of friends.

divendres, 6 de desembre del 2013

“MEREZCO SER FELIZ”
Guillermo Ballenato


José David, un chico de 16 años, con pelo rubio, ojos azules y piel morena, vive atormentado por la presión de sus padres. Sus notas no son buenas,  tampoco sus relaciones sociales y no tiene el cariño de sus padres. Esto se acentúa desde el día 27 de abril del 1991 que llega su hermana Carmen al mundo. En aquel momento José David pasó a ser un hijo no deseado. No era feliz, su madre le dejaba en evidencia y su padre le azotaba con el cinturón de cuero solo para sacar la rabia que llevaba dentro. A mesura que iba creciendo, el odio hacia sus padres era mayor hasta el punto que a los 18 decide irse de casa. Ya con 25 años, padre de familia y con un trabajo bien remunerado, empezó a hacer conferencias a adolescentes en los institutos de la ciudad, para aconsejarles que nadie ni nada en el mundo les impidiera cumplir sus sueños, y mucho menos ser felices. Él decidido a explicar su historia al mundo, piensa que puede escribir un libro de su vida, y así lo hizo, y aquí empieza su excitosa vida profesional. Aunque de pequeño lo veía todo muy negro, si pones esfuerzo y ganas en lo que te propongas, pudes hacer lo que quieras con tu vida.