dilluns, 25 de maig del 2015

Composition 5: DEFINITIONS

DEFINITIONS:
A BORING FRIEND à a boring friend is someone who is never interested in doing things. He never wants to do anything with his friends.
Ex: Last week, I wanted to go out and do things, I come to my friend’s house but he wanted to stay at home. I got angry with him because he always stays at home and he never wants to go to party.
AN EXCITING MOMENTà an exciting moment is that moment when you’re happy, when you’ve done something good, everyone congratulates you and you feel proud of yourself.
Ex: Yesterday I did a competition; it was an exciting moment, because I did well and everyone congratulated me, it was great.
AN INTERESTING FILMà is a film which has action and you like it. That film has a good story and you watch with attention.
Ex: Last month we went to see the went to see the film “Ocho apellidos Vascos” and it was an interesting film with an argument that globs you… for a movie to see, very nice and good actors…
A WORRYING SITUATIONà a worrying situation is when you don’t know what to do, when you don’t know how to react or how to fix things. A situation that you care for all and stop thinking about it.
Ex: This morning my mother told me that my aunt was in hospital. I didn’t know how to react, I become very sad and I put in a worrying situation… she wanted to recover quickly!
AN ANNOYING CLASSMATEà an annoying classmate is a person who interrupts in class and doesn’t allow me to concentrate.


FINISH THE FOLLOWING SENTENCES:
I GET ANNOYED when people distract me in class.
I FEEL EMBARASSED when my father presented to people and tells stories of when I was little.
I AM SHOCKED when something has anyone thought possible, and then I’m satisfied with myself.
I FEEL RELAXED when I walk my dog, it’s very good for turn off and think about everything.
I’M INTERESTED IN PEOPLE who are sociable and good person.


divendres, 22 de maig del 2015

LE FILS DE L'ÉPICIER

LE FILS DE L'ÉPICIER


Fiche tecnique:
Titre: Le fils de l’épicier

Réalisateur: Éric Guirado

Acteurs principaux : Clotilde Hesme et Nicolas Cazalé
Nationalité : France

Date de sortie : 2007

Argument : A trente ans, il traîne un existence jalohée de petits boulots et de grosses galères. Pour tenir sa parole, il n’a d’autre choix que d’accepter de remplacer son père, épicier ambulant.

Opinion : J’ai choisi le film Le fils de l’épicier parce que cette bande-annonce c’était ma préférée. J’aime la thématique du film, elle me semble intéressante et c'est comme les films que j’ai l’habitude de voir. Je ne connaissais aucun des acteurs mais ils semblent bons. Il me semble aussi intéressant parce qu’il s'agit d'un drame mais il y a aussi des scènes comiques et amoureuses. Je crois que ce film me transmettrait du bonheur et que, après de l’avoir vu, je serais plus heureuse et de bonne humeur.  

dilluns, 18 de maig del 2015

LE POÈME: LES HISTOIRES D'AMOUR

LE POÈME: LES HISTOIRES D'AMOUR


J'crois que les histoires d'amour c'est comme les voyages en train...
Si una personne t'oublie, tu te soucies.
C'est malin le chagrin.
Traqué, blassé, pietiné, achevé, nié, oublié.
Quel malheur accompagne le voyageur!




dijous, 19 de març del 2015

Nuit de la musique au lycée

NUIT DELA MUSIQUE AU LYCÉE

Ce dimanche, je suis allé au lycée pour faire une nuit de la musique. C'était très amusant parce que nous avons fait beaucoup de choses. D'abord je suis entré au lycée et après, j'ai fait avec vingt personnes un parcours par fout le lycée. J'ai pu voir des concerts, des actuations, et j'ai aimé beaucoup. À la fin, toutes les personnes arrivarent dans un gym et il y avait un concert qui a duré trois heures. C'était très divertit et il y avait de la musique de tous le types et pour tout le monde.

dijous, 5 de març del 2015

L’ALCOHOL I ELS JOVES

L’ALCOHOL I ELS JOVES


Sóm joves i només pensem en sortir de festa per beure. No tenim perquè beure alcohol, però ara que estem vivint l’adolescència i estem a l’edat d’experimentar noves experiències, molta gent cau en mans de la beguda alcohòlica.
Des del meu punt de vista l’alcohol és dolent si no saps beure ni controlar-te. Mentre cadascú conegui els seus propis límits els problemes han de ser insignificants.
He tingut l’oportunitat o la desgràcia de veure molts casos on el noi o la noia beu quantitats extremes d’alcohol simplement per impressionar a algú, ja sigui per fets de popularitat o bàsicament per una certa estimació especial cap a una persona.
Trobo innat veure que per les festes dels pobles o per qualsevol festeig nocturn ens trobem companys de classe, coneguts o amics que van literalment pels terres per l’addició alcohòlica.
Sembla mentida que per culpa d’aquest tipus de begudes hi hagi gent que ha arribat a tenir una cosa tan seriosa com un coma etílic, i tot pel seu mal cap.
És cert que hem nascut per ser feliços i disfrutar perquè bàsicament sóm joves amb dret a tot, però repeteixo que no necessitem accedència alcohòlica per disfrutar de la festa. Obviament que podem fer una copa, un cubata o el que sigui, però en mesures controlades, per un bé a la nostre salut.
Malgrat tot, hem creat un aspecte de festa equivocat. Que si l’alcohol, que si fumar, sexe, drogues… tot se’ns ha escapat de les mans i això només podem evitar-ho amb responsabilitat. Tot aquell que sap controlar-se i coneix què pot fer i què no, tindrà els mínims problemes durant els seus anys d’adolescència.

COBREN MASSA ELS ESPORTISTES D’ELIT?

COBREN MASSA ELS ESPORTISTES D’ELIT?

En una època com l’actual, els guanys d’alguns esportistes d’elit són escandalosos.
S’està parlant de les retallades que es porten a terme a la majoria de treballadors, però a ells, ni paraula.
Tot ho acabem pagant entre tots: sanitat i els sous milionaris d’alguns esportistes.
Em sembla injust que l’opinió pública faci tants escarafalls amb els sous dels diputats, polítics o funcionaris, i ningú obri la boca sobre les xifres esgarrifoses del que cobren alguns jugadors de futbol. Dia rere dia estem acceptant que ens anunciïn el tancament de plantes d’hospitals, de locals públics i rebaixes dels salaris de metges, funcionaris i mestres. I al món del futbol professional, què? És un oasi, totalment aliè al context que l’envolta i on no cal tocar res? No em vingueu a dir que ja s’han fet retallades en el Barça o el Real Madrid. En el Barça com en la resta de la societat, per ara les retallades només afecten als més febles. I els equips de beisbol, atletisme, rugbi o qualsevol esport, què?
Com podem acceptar que es rebaixi el sou d’un metge o d’un bomber sense qüestionar abans el que cobra un Messi o un Ronaldo? D’alguna manera o altra, al final tot ho acabem pagant entre tots: la nostra sanitat i els sous milionaris dels futbolistes també. I si no rebaixem els sous dels futbolistes, apugem-los els impostos. El que sap més greu de tot plegat no és que els responsables polítics no prenguin mesures en aquest sentit; és que si ho fessin, l’opinió pública se’ls tiraria a sobre. Ja sé que ens ho podem passar molt bé veient un bon partit de futbol i fins i tot pot ser una excel·lent teràpia per curar molts maldecaps. Però les xifres canten. Tan malament jugarien les nostres estrelles dels estadis si només cobressin la meitat o la quarta part del que cobren ara? Tot i així continuarien cobrant molt i molt més del que cobra un metge o un bomber. I si no pot ser, que ens ho expliquin, que ens vinguin a dir que si cobren menys s’acabarà el futbol. De fet no caldria que ho fessin, perquè ja se’n cuidaria l’afició. Una afició disposada a acceptar que ens retallin la sanitat, però que seria capaç de revoltar-se si algú plantegés d’augmentar els impostos d’en Messi.

És innat poder contemplar tots els diners que es mouen en el món del futbol mentre n’hi ha que es moren de gana. No assumeixo que un jugador de futbol cobri tant per fer un esport, penso que darrera d’això hi ha algú que se n’aprofita.